Recursos
L’observació de les famílies en el desenvolupament dels infants és molt important i ajuda els professionals de l’atenció precoç a disposar d’una informació molt valuosa per a la intervenció amb els nens i nenes que arriben al centre.
Us presentem un esquema de com creix l’infant etapa a etapa, així com dels motius que us poden portar a demanar consulta.
Coneix com creix l'infant etapa a etapa
0-3 mesos
L’infant us necessita per conèixer-vos i conèixer l’entorn en què es troba: parleu-li, agafeu-lo, acaroneu-lo, mostreu-li el món.
Al principi, de bocaterrosa, el nadó aixeca el cap uns breus instants.
Més endavant, se sosté sobre els braços tot aixecant el cap.
Després, quan l’agafeu a coll, el nadó pot aguantar el cap una estoneta.
Mou les mans, se les mira i hi juga.
Quan algú s’hi acosta, al nadó li agrada estirar-li els cabells o tocar-li la cara.
SIGNES D'ALERTA
4-6 mesos
L’infant estableix un lligam afectiu amb les persones del seu voltant i amplia el seu món mitjançant l’exploració i la descoberta d’objectes diversos.
- Al principi, el nadó belluga els peus i les mans. Jugant aprèn a moure’s.
- Quan un adult se’l posa a la falda, el nadó aguanta bé el cap.
- El nadó s’agafa els peus i així va descobrint el seu cos.
- Amb sis mesos, de bocaterrosa, el nadó s’aguanta sobre les mans i és capaç de donar la volta sobre si mateix.
- El nadó es gira cap als sorolls, xerroteja i crida perquè l’adult vagi cap a on ell està.
- Si li fan pessigolles, riu fort.
- El nadó ja reconeix les persones que són amb ell habitualment.
- A mesura que els adults li parlen, el nadó repeteix alguns sons.
- Si un adult li ensenya un objecte, intenta agafar-lo. Si li posa a la mà, se’l fica a la boca.
- Al final d’aquest període, el nadó agafa sense dificultat els objectes i les joguines que li oferim per jugar.
SIGNES D'ALERTA
7-9 mesos
En aquest període, l’infant vol estar més amb el pare i la mare i comença a sentir estranyesa amb els adults que coneix menys. Se sosté assegut cada vegada millor i agafa objectes amb més seguretat, els explora i se’ls posa a la boca.
El nadó ja s’aguanta assegut, però s’ha de recolzar amb les mans a terra.
Després intenta desplaçar-se d’un lloc a un altre per poder arribar a la joguina que li agrada.
Al final d’aquest període, el nadó ja s’aguanta assegut.
El nadó explora els objectes mirant-los, els fa rodar i posteriorment els colpeja. També comença a agafar coses petites.
S’inicia en la pronúncia d’algunes síl·labes i li agrada repetir-les. També comença a fer saber als adults allò que li agrada i allò que no li agrada.
El nadó estira els braços perquè l’agafin i plora quan marxen el pare i la mare i es queda amb persones que coneix poc. També pica de mans i diu adéu amb la mà.
Reconeix situacions habituals com el passeig, el bany o els horaris de menjar.
SIGNES D'ALERTA
10-12 mesos
En aquest període, l’infant amplia la comunicació gestual i verbal tot dient les seves primeres paraules. Es manté assegut i comença a desplaçar-se perquè té interès per l’entorn.
Per terra, comença a anar de quatre grapes i busca llocs on agafar-se per posar-se dret.
Posteriorment, l’infant intenta desplaçar-se sol o amb ajuda per tota la casa, bé sigui de quatre grapes o agafant-se als mobles que troba al seu voltant.
Quan sent la veu del pare o de la mare, es gira buscant-los fins a localitzar on són.
Comença a cridar la “mama” i el “papa”. També entén moltes de les coses que se li diuen.
Canvia l’actitud quan li diuen que “no”.
Cada vegada té més interès pels objectes de l’entorn i prova d’agafar-los. Si veu que els adults li tapen una joguina, la destapa de seguida.
L’infant dona allò que té a la mà si l’adult li diu “dona’m” i li allarga la seva mà.
Comença a menjar tot sol usant els dits.
Remena calaixos i armaris. El diverteix treure tot el que hi troba dins.
Pot apilar peces grosses i tibar d’un cordill per acostar el que hi ha a l’altra punta.
SIGNES D'ALERTA
Consulteu a pediatria en cas que, amb dotze mesos, l’infant no intenti aguantar-se dret agafat a algun lloc (encara que no camini), no reclami la relació amb l’adult o no explori els objectes que té al seu abast.
13-18 mesos
En aquesta etapa, l’infant es desplaça. Això li permet explorar més i conèixer millor l’entorn. Paral·lelament, les ganes de comunicar-se van en augment (mirada, gest, etc.) i el llenguatge verbal va prenent més importància.
L’infant comença a caminar encara que sigui recolzant-se en tot allò que té a l’abast. Dia a dia anirà millorant l’equilibri i guanyant autonomia.
Gaudeix estant amb altres infants de la mateixa edat, encara que sigui barallant-se per una mateixa joguina.
En aquest moment, l’infant assenyala i sap anomenar algunes coses molt familiars i properes com “iaia”, “pà”, “té”, tot i que no ho digui correctament. També reconeix i assenyala parts del seu cos.
Li agrada treure i escampar tot el que està desat.
Es mira al mirall i somriu, perquè es reconeix.
Gaudeix jugant a passar la pilota i esperant que li retornin.
Mira contes, assenyala els dibuixos i aprèn a passar les pàgines.
L’infant beu tot sol amb una tassa, fa servir la cullera i comença a col·laborar a l’hora de vestir-se o de treure’s algunes peces de roba.
Es posa dret i s’ajup sense ajuda. Puja les escales de quatre grapes.
Li agrada jugar a fet i amagar, i si li donen papers i colors comença a fer els primers gargots.
SIGNES D'ALERTA
19-24 mesos
Puja i baixa les escales si un adult li dona la mà.
Xuta la pilota.
Pot tibar una joguina mentre camina.
Li agrada apilar peces petites i després tombar-les contra terra.
L’infant comprèn i realitza actes poc complicats si li ho demana un adult.
Ajuda a desar les joguines.
Imita les accions senzilles que veu fer als grans.
Comença a construir petites frases de dues paraules, com per exemple: “mama, aigua”.
Mira contes i assenyala els objectes que hi apareixen quan li ho demana un adult.
Comença a córrer.
SIGNES D'ALERTA
Consulteu a pediatria en cas que a, amb vint-i-quatre mesos, l’infant tingui una marxa inestable, no faci joc imitatiu, no usi el llenguatge amb una adequada intenció comunicativa o marxi amb qualsevol persona sense conèixer-la.
2-3 anys
En aquesta etapa l’infant adquireix més autonomia, s’autoafirma a partir del no i de les rebequeries. És un moment on recull i manifesta amb tota plenitud les adquisicions iniciades anteriorment.
L’infant, a més de gargots, comença a fer formes quan dibuixa.
Comença a posar-se alguna peça de roba sol, així com les sabates.
Menja sol.
Té control sobre els esfínters i demana usar la gibrelleta.
Construeix frases de tres o quatre paraules amb sentit. També canta cançonetes.
L’infant comença a usar el terme “jo” i s’assenyala. Té un gran interès per fer preguntes sobre l’entorn: “i per què?”, “i això què és?”
Juga a donar menjar a les nines, a fer de metge, a imaginar lluites, etc.
SIGNES D'ALERTA
Consulteu a pediatria en cas que, amb tres anys, l’infant no jugui sol, no es relacioni amb els altres, no mostri interès per l’entorn o no mantingui l’atenció.
Materials de consulta
Posem a disposició de famílies i professionals diferents materials de consulta que poden ser útils per a desvetllar dubtes o resoldre preocupacions sobre els diferents àmbits de desenvolupament dels infants.
